Murals en temps de pandèmia

On: Ulldecona, el Montsià, Tarragona
Quan: entre el març i el juny de 2020

Quan el dia 14 de març de 2020 es va decretar l’estat d’alarma i el confinament per 15 dies, ningú a peu de carrer era gaire conscient de l’episodi que encetàvem, ni personal, ni social, ni econòmicament… tot un tsunami, des de la costa no semblava gran cosa, una onada més. Quan arribà ho arrasa tot, la fragilitat de l’escena cultural, les desigualtats socioeconòmiques encobertes, un sistema sanitari públic en procés de desmantellament, van ser els punts fràgils per on tot començà a fer aigües. Quan el tsunami es retirà, passat el primer moment, presenciarem un panorama desolat i arrasat del qual costarà anys recuperar-nos.
Un cop més doncs, la resiliència i capacitat de reinventar-nos serà la via per seguir endavant.

Aquestes circumstàncies tan apocalíptiques m’agafaren a Ulldecona, un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, d’uns 6000 habitants. El confinament aturà o feu pausa en el calendari de molts projectes, un d’ells era la iniciativa gestada amb la Plataforma Salvem Lo Montsià, de realitzar un mural de caràcter reivindicatiu al poble. Mentre els dies de confinament passaven i enganyava les ganes de murals amb llibretes d’sketching, amb la tímida obertura de les condicions sanitàries sorgí l’oportunitat de fer un petit mural. Vaig recórrer a un grup de les xarxes socials, de fotografies antigues d’Ulldecona, entre el magnífic recull col·lectiu d’imatges vaig escollir una fotografia dels xiquets vestits pel popular “ball de mantons”, que avui en dia segueix sent un plat fort de les Festes Majors. Sigui per la llarga temporada de notícies fosques i tristes de la pandèmia o per la novetat, el cas és que la intervenció resultà tot un esdeveniment pel poble, un punt de parada obligada en les primeres passejades permeses i tot un joc de pistes per descobrir i reconèixer entre els xiquets de 1964 veïns i veïnes del poble. Al cap de poques setmanes d’haver realitzat aquest petit mural, rebérem llum verda de l’Ajuntament per engegar el mural de Salvem lo Montsià.
L’impacte mediàtic, el vincle amb el poble i la comarca i tota la feina feta pel col·lectiu féu d’aquest segon mural un esdeveniment de primer ordre.
Arran d’aquests murals realitzats de forma altruista, un per “militància” i suport a la causa ecologista i l’altre com a teràpia per no embogir d’inactivitat, les reaccions no es feren esperar i amb elles noves propostes de murals, tots ells molt vinculats al poble i la seva gent. Finalment vaig adonar-me que, de forma inconscient, havia aconseguit convertir un confinament en una mena de residència artística autogestionada. Tot un privilegi.

close-alt close collapse comment ellipsis expand gallery heart lock menu next pinned previous reply search share star